No sé com acabarà

No sé com acabarà
tot aquest joc,
el gest que vós perdeu
i que jo guard.
Seríeu ben rebut,
si l'esperança
dugués el vostre alè
fins als meus llavis.
Els llocs on ens trobam,
plens de recances,
disfressen intencions
i ens desseparen.

Si em donau una mà,
vet aquí l'altra;
si pensau en un bes,
vet aquí els llavis.
Esper que em crideu,
fa tantes nits,
semblant que del meu cos
anau fugint.

I quan de mi
tendreu esment,
hauré de guardar per a mi
aquest pensament.
Voldria reposar dins vós,
portal ombriu,
i oblidar la por
i el temps que ens queda.

I que fos tan fort
el nostre abraç
que no es sabés
on jo me mor,
on naixeu vós...