Giralluna

Uns somnien rius que portin
a les ribes d’El Dorado.
D’altres, les fonts tan secretes
de l’Eterna Joventut.
Uns, somnien l’or finíssim
de la bèstia idolatrada.
D’altres, l’amagada alquímia
que del vici en fa virtut.

Però jo, que no ambiciono
fortaleses ni fortunes,
sols un somni somniaria:
entre un mar de gira-sols,
buscaria un giralluna
que ara mostra i ara amaga
cada nit la cara oculta
de la lluna.

Gira, gira, giralluna.
Gira, gira, gira, lluna.
Gira, gira i mira’m bé.

Uns somnien les tempestes
de la caixa de Pandora.
D’altres, el llampec salvatge
redemptor del Sant Graal.
Uns, l’Olimp inviolable
on no hi entra el mal d’Aurora.
D’altres, un món fet d’androides
més enllà del Bé i del Mal.

Uns somnien el lleu tacte
de la mà del vell Rei Mides
o potser l’arcana pedra
del poder filosofal.
D’altres, guerres i croades
contra els infidels malignes.
Els de més enllà, odalisques
a la Meca celestial.

Mostra’m la llum que no es veu
—gira, gira, giralluna,
gira, gira, gira, lluna—
de la cara de ta creu