Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
  

Traducción automática
      
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Comentarios

Adaptació: Miquel Pujadó i Joan Isaac

Aparece en la discografía de

Giralluna


Versión de Luis Eduardo Aute
Uns somnien rius que portin
a les ribes d’El Dorado.
D’altres, les fonts tan secretes
de l’Eterna Joventut.
Uns, somnien l’or finíssim
de la bèstia idolatrada.
D’altres, l’amagada alquímia
que del vici en fa virtut.

Però jo, que no ambiciono
fortaleses ni fortunes,
sols un somni somniaria:
entre un mar de gira-sols,
buscaria un giralluna
que ara mostra i ara amaga
cada nit la cara oculta
de la lluna.

Gira, gira, giralluna.
Gira, gira, gira, lluna.
Gira, gira i mira’m bé.


Uns somnien les tempestes
de la caixa de Pandora.
D’altres, el llampec salvatge
redemptor del Sant Graal.
Uns, l’Olimp inviolable
on no hi entra el mal d’Aurora.
D’altres, un món fet d’androides
més enllà del Bé i del Mal.

Uns somnien el lleu tacte
de la mà del vell Rei Mides
o potser l’arcana pedra
del poder filosofal.
D’altres, guerres i croades
contra els infidels malignes.
Els de més enllà, odalisques
a la Meca celestial.

Mostra’m la llum que no es veu
—gira, gira, giralluna,
gira, gira, gira, lluna—
de la cara de ta creu







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM