Com el rent

Abans com el rent creixia la casa
la vida llaurada i el sol en els ulls
l'hivern a la llar sacsava la brasa
l'estiu a la plaça, l'amor de reüll.

Passat el temps amb la vista cansada,
la vida corcada i el cor en un puny
els dies de sembra, ferment de l'albada,
en una bufada s'envolen ben lluny.

Les expropiacions de la rodalia
volen l'alqueria i no es parla més
quan vinga el buldòzer amb la policia
asfalten el dia monstres de ciment.

Arriba sentència, és ordre de jutge
els amos del greuge: especuladors
açò no és Rammalah ni eres maputxe
ciutat de les ciències, ciutat de la pols.