A la Paula li falten més hores

A la Paula li falten més hores,
les deu, les cassoles, la “mani” del NO.
I planta valenta la tenda
al mig d'una plaça, terreny de senyors.

I sent que es juga la vida
amb cada consigna que crida amb el cor.
Doncs creu que el futur se li escapa
si es queda callada i passa de tot.

Quina trempera!
Quina manera
de fer que viatgi dels meus molts cinquanta
als teus pocs dinou.
Quina trempera,
quan et rebel·les!
Espera’m, que baixo,
que jo t'acompanyo i m'espolso la son!

I sent que no es sent espanyola,
que les castanyoles li queden molt lluny.
I es pinta en el front l'estelada...
El toro d'Osborne avui ho té cru!

I ara entén quan el pare
a voltes li parla d'un maig a París,
i veu que encara és possible
tocar la utopia amb la punta dels dits.