Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
   

Traducción automática
     
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 

Marineta


Versión de Georges Brassens
Versión de Ángel Parra
Versión de Eva Dénia
Quan vaig córrer a cantar-li una cançó a la Marineta,
la noia la traïdora havia anat cap al Liceu,
amb la meva cançó semblava un liró, ¡Ai, mare!
amb la meva cançó semblava un liró...

Quan vaig portar-li un pot ple de mostassa a Marineta,
la noia la traïdora s’acabava ja el torró,
amb la mostassa jo semblava un liró, ¡Ai, mare!
amb la mostassa jo semblava un liró...

Quan li vaig regalar un ciclomotor a Marineta,
la noia la traïdora es va comprar un Seat 600,
amb el ciclomotor semblava un liró,¡Ai,mare!
amb el ciclomotor semblava un liró...

Quan vaig anar a la cita que em donà la Marineta,
ella et deia t’estimo a un xicot més alt que jo,
amb el meu ram de flors semblava un liró, ¡Ai, mare!
amb el meu ram de flors semblava un liró...

Quan vaig voler tancar-li el caparró a la Marineta,
la noia ja era morta d’una aguda indigestió,
i jo amb el meu garrot semblava un liró, ¡Ai, mare!
i jo amb el meu garrot semblava un liró...

Quan trist me’n vaig anar a l’enterrament de Marineta,
la noia la traïdora havia ja ressuscitat,
amb la corona jo semblava un liró, ¡Ai, mare!
amb la corona jo semblava un liró…







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM