Quan vaig córrer a cantar-li una cançó a la Marineta,
la noia la traïdora havia anat cap al Liceu,
amb la meva cançó semblava un liró, ¡Ai, mare!
amb la meva cançó semblava un liró...
Quan vaig portar-li un pot ple de mostassa a Marineta,
la noia la traïdora s’acabava ja el torró,
amb la mostassa jo semblava un liró, ¡Ai, mare!
amb la mostassa jo semblava un liró...
Quan li vaig regalar un ciclomotor a Marineta,
la noia la traïdora es va comprar un Seat 600,
amb el ciclomotor semblava un liró,¡Ai,mare!
amb el ciclomotor semblava un liró...
Quan vaig anar a la cita que em donà la Marineta,
ella et deia t’estimo a un xicot més alt que jo,
amb el meu ram de flors semblava un liró, ¡Ai, mare!
amb el meu ram de flors semblava un liró...
Quan vaig voler tancar-li el caparró a la Marineta,
la noia ja era morta d’una aguda indigestió,
i jo amb el meu garrot semblava un liró, ¡Ai, mare!
i jo amb el meu garrot semblava un liró...
Quan trist me’n vaig anar a l’enterrament de Marineta,
la noia la traïdora havia ja ressuscitat,
amb la corona jo semblava un liró, ¡Ai, mare!
amb la corona jo semblava un liró…
La ciudad de Barcelona rinde tributo al cantautor Luis Eduardo Aute con una pieza artística instalada en la plaza Rovira i Trias del barrio de Gràcia, lugar donde el artista pasó parte de su infancia y al que dedicó una canción en 2010.
La cantautora colombiana presenta un nuevo trabajo grabado en vivo en un patio de San Telmo, como homenaje íntimo a la ciudad de Buenos Aires, donde interpretó cinco canciones en formato acústico junto a un trío de músicos.