Bona gent que aneu pel món

Bona gent que aneu pel món rebent trompades
dels esclaus de la rutina,
qui els dirà on són les ales de gavina
per volar fora del temps, fora del
temps...?

Fora del temps, Senyor meu,
per deixar de cremar la vida
inútilment, Senyor meu,
de la mà d'embrolles i mentides.

Sense diners ni traficants,
sense la trampa del progrés i el desencant.
Amb l'ambició del caminant que vol ser lliure
i va buidant-se les mans.

Fora del temps, Senyor meu,
com la font que neix a la balma;
filla de pluges i neus
volarà un segon i es fon en calma.

Sense daurats clarividents,
sense la espasa del pecat
als innocents. Amb l'ambició del caminant
que vol ser lliure
i va buidant-se les mans

Fora del temps, Senyor meu,
i a l'abric de la teva nuesa
per fer més fàcil l'adéu
i deixar-se en mans de la sorpresa...