No em deixis, no

No em deixis, no
caldrà que oblidem,
tot pot ser oblidat,
tot allò que fuig,
oblidar el mal temps
dels errors vinguts
d'aquell temps perdut
sense saber com,
oblidar els moments
assassins ingrats
de la felicitat
a cops de per què.
No em deixis, no.

Jo t'oferiré
llàgrimes del cel
vingudes d'indrets
on mai no plourà.
Quan estigui mort
travessaré el món
per cobrir el teu cos
d'or i de claror.
Construiré un país
on l'amor serà rei
on l'amor serà llei
on tu regnaràs.
No em deixis, no.

No em deixis, no
Jo t'inventaré
paraules al vent
que tu comprendràs
i et parlaré
dels amants aquells
que han vist dos cops
llurs cors abraçats
i t'explicaré
la història d'un rei mort
per no poder-te retrobar
No em deixis, no.

No és el primer cop
que veiem l'esclat
d'aquell vell volcà
que ja crèiem mort.
Altre cop l'amor
groc igual que el blat
fruit d'haver oblidat
creixerà més fort.
Quan es pon el sol
veus la llum fugir
i no goses dir
que la terra es mou.
No em deixis, no.

No em deixis, no
ja no ploraré
ja no parlaré
sols viuré amagat
i t'observaré
somriure i ballar
i t'escoltaré
riure i cantar
deixa'm ser només
l'ombra que tu fas
l'ombra del teu braç
l'ombra del teu gos
No em deixis, no.