La sirena (o Tenim el cabàs penjat a la porta)

tenim el cabàs penjat darrere la porta
i a les mans el solc que hi va deixar l'eina.
Però els matins s'allarguen
i del llit estant, amb els ulls oberts,
sentim com toca la sirena.
Si comptem amb els dits, ens sobra temps;
Si comptem amb diners ens manca feina.
Però encara hem de viure
i del llit estant, amb els ulls oberts,
sentim com toca la sirena.
No és pas culpa vostra, ens diu sovint la gent,
aquests temps són durs i tot escasseja.
Però els anys no s'aturen
i del llit estant, amb els ulls oberts,
sentim com toca la sirena.
Vindran altres temps si ho volem tots plegats;
mai ens han fet por l'esforç ni la feina,
i tant se val si ja hem mort quan ningú
del llit estant, amb els ulls oberts,
senti com toca la sirena.