Et diré amor

Quan puguem parlar amb franquesa
sense haver de dir “ho sento”
sense haver de dir “perdona”.

Quan s’imposi la tendresa
i no ens calgui la disfressa
que portàvem fa una estona.

Quan ens puguem dir a la cara
amb un fil de veu serena
que ens fem falta l’un a l’altre
i que haurà valgut la pena
caminar per aquella platja
caminar nus per la platja.

Jo et diré amor,
amor, quan necessitis veure
que els meus llavis et dibuixen.

Jo et diré amor,
amor, amor, amor, amor,
amor, amor, amor, amor.

Jo et diré amor,
amor, quan vegi que les teves cames
i que les forces t’afluixen.

Quan ens parlem amb paraules
quan parlem sense cridar-nos
quan els que criden se’n vagin.

Quan acabi el joc en “taules”
i fem un cos de dos cossos
i les presses ja no ens calguin.

Quan creiem que no fa falta
carregar-nos de paciència
perquè els fills no són a casa.
Reviuríem la innocència,
amb més anys a les espatlles
però amb saviesa a les espatlles.