Maremar

(Lluís Llach)

Maremar, feu-vos present
a l'altar del meu paisatge.
Maremar, que els antics déus
avui són molt lluny de casa.
Un tro per la recança,
un port per la ferida,
i per l'amor, la cala.

Maremar, doneu-nos vent
hi ha demà i vela blanca,
Maremar, i si pot ser
ni oracà, ni massa calma.
Que el temps és curt i passa
com una estranya dansa
de pas sense petjada.

Mira com ve l'aire
que et vol convidar al seu ball.
Gira i vés enlaire,
núvol d'esperança blanc.
Pren-lo i embriaga't
amb la seva flaire
com només ho fa un amant.
Mira com ve l'aire
que et vol convidar al seu ball.

Maremar, doneu-nos pau,
però amb el tremp de l'olivera.
Que no posa mai el seu ramatge verd-blau
a la mà d'aquell que la voldria sotmesa.
Que omplim d'estels la barca,
però que un pesat bagatge
no ens malmeni les xarxes.

Mira com ve l'aire
que et vol convidar al seu ball.
Gira i vés enlaire,
núvol d'esperança blanc.
Pren-lo i embriaga't
amb la seva flaire
com només ho fa un amant.
Mira com ve l'aire
que et vol convidar al seu ball.

Maremar...

Volver atrás