Cançó orgullosa

Tinc avui un poc d'afany
que demà serà recança;
però ara com antany,
no vull res, sinó esperança.
Qui s'adona a cobejança
mai no troba sinó dany;
flam de joia sempre dansa
en la copa de l'engany.
Van els dies encalçant-se:
qui en diria l'averany?
Tota fe té sa mudança,
tota calma, son parany.
A la fira no hi ha pany
per servar la benaurança.
ni cap or és més que estany
ni l'amor dóna fermança.
Doncs jo ara com antany
no vull res, sinó esperança:
fer-me sol, el meu engany
a mon grat i ma semblança,
amb mos braços abraçant-se
i paixent-se de mon plany.
Vull l'amor sense gaubança
i la glòria sense guany.