Nocturna

(Francesc Pi de la Serra)

La nit s'acosta, besa i se'n va.
Potser somies un dia clar,
potser l'esperes, ja tornarà.
Devers capvespre es farà anunciar.

Si ve amb la lluna, clara serà,
que quan és fosca tremeix la mar
quan venç el dia, primer combat,
perd la batalla de claredat.

La nit s'emmotlla a cadascú,
per uns silenci, per altres por,
jo me l'estim, no ho sap ningú;
en el silenci hi ha més tendror.

Fidel als astres, dona del cel,
l'alba gelosa cada matí
la foragita, nocturn duel,
i neix un dia d'avui i ahir.

Volver atrás