Sevasdà

(Albert García - Popular turca)

Ganes tenia de venir
i repetir que volia
viure com si cada dia
fos l'últim jorn de la vida.
I la vida, així, m'ha acompanyat el desig.

Verdeja l'herba pel meu camí
assaborint la rosada,
el dia ja para la taula
amb l'horitzó que duu l'alba.
I la vida, així, el gessamí més petit.

La teva carta m'arriba avui,
quan més la necessitava,
i el poc de tu que entra a casa
calma la meva enyorança.
I la vida, així, el mar i el cel per a mi.

Una conversa a mitja nit,
una mirada que crema,
fan una mica més tendra
una ciutat massa plena.
I la vida, així, com el carrer dels amics.

I la pregària del meu matí
a tots els déus de la vida,
dur murta als peus d'Afrodita
amb fulles de poesia.
I la vida, així, va enamorant-se de mi.

Ganes tenia de venir
i repetir que volia
viure com si cada dia
fos l'últim jorn de la vida.
I la vida, així, va enamorant-se de mi.

Volver atrás