Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
 

Traducción automática
       
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

El poema de la taverna


Era en el temps de l'estival neguit,
i anàvem fent la ruta
allí on sospira l'arbre escanyolit
i el rec d'aigua bruta.
Era en els barris que la fam governa,
i entre la fosca de la densa nit
vàrem veure la llum de la taverna.

La taverna de lluny ens prometia
la síndria, la rialla i el vi dolç;
la taverna que té per companyia
un piló de grava i un grapat de pols.
I és l'enamorada del qui s'arrossega
de dies i de nits,
i diu quatre fàstics de tot, i mastega,.
la punta cremada de l'escanyapits.

Però en aquesta vetlla amarga
la taverna està buida d'alegror,
en el portal, com una mà, ens allarga
una branca de pi. En un racó
- hi ha quatre vells: sobre llurs nines foses
cauen els parpres com un pes,
passen pels dits unes cartes greixoses
sense contar-se res.
I, vora els plats que esperaran debades
al caminant i al carreter cansat,
desfà un préssec amb quatre queixalades
un noi esparracat.
I bon tros endarrera,
amb una vestimenta de reclam,
hi ha la mossa que fa de tavernera
i és fresca com un ram.

Qui sap les teranyines del seu viure?
Als ulls té una punteta de neguit,
i mostra amb el somriure
les dents, d'un blanc desvergonyit.

No n'hi ha hagut cap de més galantejada,
i sap bé prou si l'aire li és cruel!
Li posaren la negra anomenada
perquè un matí que era molt blau el cel
-al temps que es fa vermella la maduixa,
i el cor s'ha desbocat-
va capgirar-la un esgarip de bruixa
i ensopegà dins un camí amagat.
Va sentir la frescor de l'herba grassa,
i li ha quedat la punxa dins del cor,
i ara sospira per l'amor que passa
entre les gràcies del vi d'or.

I entràrem dins, amb llur fal·lera
als vells deixàrem i al minyó petit.
Vàrem dir: «Déu vos guardi, tavernera,
i us doni bona nit;
i, ja que som a vora del taulell,
pels vostres ulls tan clars
i el bon color de vostra pell,
no ens posaríeu un bon vas
de moscatell?»

I va somriure, colorada i muda;
i la miràrem a pleret.
Cantussejà l'ampolla llargaruda
del vi dolç i claret.
I vàrem beure en bona mida
i en fresca pau
i quan nostra beguda fou finida
vàrem dir: «Tavernera, adéu-siau!»

I jo pensava: dins la carretera,
com s'ho farien els pobrets de Déu
sense la tavernera?
Això pensava dintre meu.
Com s'ho farien el gos grinyolaire
i les quatre mules del carro pesant
i el sac del captaire
i el bastó del caminant?
Com s'ho faria el perdut, que badalla
la seva gana i el seu dol,
i el braç pelut que fa petar la tralla
tot cremat de sol?

Perquè aquell qui estossega
amb la llengua com fel de renegar
i, després de suar-les, arreplega
quatre peces de coure dins la mà,
guaita la tavernera,
i, mentres el retorna l'aiguardent,
la més fina i daurada primavera
li arbora el pensament.
I aquest rodacamins sens valentia
ja tot begut i trist,
amb una espurna al ulls, li remercia
la caritat d'haver-la vist.

 










 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM

 

HOY DESTACAMOS
En la sede de la UNESCO

el 04/12/2017

La exposición fotográfica Gira por los barrios, del cantautor Silvio Rodríguez, quedó inaugurada hoy en la sede parisina de Unesco para mostrar una faceta poco conocida del artista, considerado uno de los grandes exponentes de la cultura cubana.

HOY EN PORTADA
Gira 40 quilates

por Carles Gracia Escarp el 11/12/2017

Crónica del concierto de Pasión Vega presentando su último disco 40 quilates en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, 9 de diciembre de 2017, dentro de la programación del 19 Festival Mil·lenni de Barcelona. También anunciamos hoy la próxima publicación del Cancionero y Discografía completa de Pasión Vega en Cancioneros.com.

 



© 2017 CANCIONEROS.COM, CANDIAUTOR 2010 SL

Notas legales

Qué es cancioneros
Aviso legal
• Política de privacidad

Servicios

Contacto
Cómo colaborar
Criterios
Estadísticas
Publicidad

Síguenos

   

 

Acceso profesional