PAU GUILLAMET "GUILLAMINO"


Pau Guillamet (Barcelona, 1976), més conegut com a Guillamino, és un músic de pop i música electrònica català. És un dels exponents de la nova música en català. La música de Guillamino beu de nombrosos corrents de l'electrònica (dub, hip hop, house, minimal) amb algunes incursions al soul i fins i tot a la sardana (El mal moment a Eivissa). Aquesta barreja li ha permès actuar arreu del món (Japó, Xile, Uruguai, a la majoria de països Europeus, Estats Units, Palestina, Marroc...) i en festivals com Sónar, Primavera Sound, BAM, Electro, PopArb, Senglar Rock, MMVV, Altaveu. o el Black Music Festival

A més de la seva carrera particular, Guillamino s'ha involucrat en múltiples aventures musicals. Ha coordinat el projecte de revisió de sardanes Música de ball, que implica artistes de l'escena independent barcelonina com 12Twelve o Llibert Fortuny. L'any 2007 presenta el llibredisc En/doll (Bankrobber/labreu edicions) al costat del poeta Josep Pedrals, treballa amb la innovadora interfície musical Reactable i porta a terme la producció eXile amb el cantautor xilè Manuel García. L'any 2009 va impulsar dos nous espectacles dedicats a la creació de música en temps real: Guillamino 0>100 i Guillamino a la classe de les girafes (aquest darrer per a nens).

Pau Guillamet també ha realitzat sintonies per programes de televisió, ràdio i publicitat, a més d'altres espectacles teatrals i infantils. Destaca la seva col·laboració a Hipermembrana, de Marcel·lí Antúnez. Guillamino va posar música a les campanades de cap d'any 2007-08 per TV3, utilitzant el reacTable.

L'11 de gener de 2014 es va estrenar al Museu d'Art Contemporani de Barcelona un curtmetratge sobre Guillamino anomenat Vaig tocar amb les mans, realitzat per Frédéric Beaumont i David Gutiérrez Camps.

El 2017, publica la Cançó de l'Estiu de TV3, amb el títol "Perquè tu, perquè jo".


Discografia



  • 2003: 1 dia (BankRobber)
  • 2005: Somnis de llop (BankRobber)
  • 2006: Atzavara (Third Ear Recordings), recopilatori llençat a nivell internacional
  • 2007: En/Doll (Bankrobber/labreu edicions), disc conjunt amb Josep Pedrals
  • 2008: eXile (Bankrobber), disc conjunt amb Manuel García. eXile es va publicar en disc l'abril de 2008 sota el segell Bankrobber, amb les cançons "Delia", "Cançó explícita", "País petit", "Exilio", "Bella i sola / Lletra d'assassí per amor", "El arado", "Madrid 1937", "Alçaré el crit", "Romanç miserable", "Santiago de Chile" i "Epíleg". eXile és un espectacle musical dirigit pel músic català Guillamino i el cantautor xilè Manuel García. Va ser la producció inaugural del Mercat de la Música Viva de Vic 2007. Una primera versió de l'espectacle es va veure el març de 2007 a Santiago de Xile. Es basa en poemes d'autors que van viure l'exili com Pere Quart i Pablo Neruda, a més de recuperar cançons de Lluís Llach, Víctor Jara i Silvio Rodríguez. Els músics que hi han participat són: Manuel García (veu i guitarra), Pau Guillamet (veu, guitarra i ordinador), Miquel Sospedra (baix), Toni Molina (bateria), Nano Stern (violí i percussions), Alejandro Soto (piano), Jordi Rudé (guitarra), Sisu Coromina (saxo),
  • 2008: Les minves de gener (Bankrobber)
  • 2010: Whip gymnastix - 12" (Bankrobber)
  • 2011: Fang (Bankrobber)
  • 2013: Un altre jo, amb Guillamino & the Control Z's
 El contenido de este artículo ha sido extraído de la Viquipèdia (Wikipedia en catalán) bajo licencia Creative Commons.

 










 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

el 15/09/2018

El trovador mexicano Alejandro Filio acaba de lanzar su último disco Trova azul, un disco a guitarras y voz que hoy nos cuenta canción a canción.

HOY EN PORTADA
Entrevista a Litto Nebbia (I)

por Manel Gausachs el 15/10/2018

Litto Nebbia actuó el pasado 18 de mayo en Barcelona dentro de una pequeña gira española de cuatro conciertos en pequeños locales. Aprovechamos la ocasión para hablar con él poco antes de cumplir los 70. En esta primera entrega de la entrevista, que publicamos en dos partes, hablamos con detalle de seis de los siete discos que ha publicado en estos últimos tres años. Seis obras de géneros muy diferentes que demuestran, una vez más, que Nebbia trasciende los límites del Rock y del relato juvenil que se le adjudicó en sus inicios. En la segunda entrega, que publicaremos próximamente, hablaremos de su faceta como productor, de su nueva autobiografía Mi banda sonora y de lo cerca y lejos que está a la vez entre sí todo el mundo hispánico de la música.

 



© 2018 CANCIONEROS.COM, CANDIAUTOR 2010 SL

Notas legales

Qué es cancioneros
Aviso legal
• Política de privacidad

Servicios

Contacto
Cómo colaborar
Criterios
Estadísticas
Publicidad

Síguenos

   

 

Acceso profesional