Trovapedia
Vota: +0


COSES


El grup Coses va ser un conjunt de cançó d'autor empeltat de folk rock que va estar actiu del 1972 al 1979. En formaven part Miquel Estrada (veu i baix), Jordi Fàbregas (veu i guitarres acústica i clàssica) i Ton Rulló (veu i percussions). Van musicar textos de poetes, sobretot de Miquel Martí i Pol, Miquel Desclot i poemes anònims extrets del llibre Poesia popular política del segle XIX (1967), de Joaquim Marco.

L'embrió del grup Coses va ser el conjunt La Tecla, integrat pels mateixos músics, que feien un repertori més decantat cap a la cançó i el folk al final dels anys seixanta del segle XX. Durant els set anys que van estar actius, els membres de Coses van enregistrar tres discos plegats, fins que el 1979 grup es va dissoldre. El 2013 els integrants del grup Coses van tornar a cantar junts en públic i des d'aleshores han fet alguns concerts. El 9 de gener de 2015 van inaugurar el 28è Festival Tradicionàrius al CAT, amb un concert de fusió amb la Cobla Sant Jordi. El 2016 van gravar amb la Cobla Sant Jordi el disc Així s’encenen al vent.


Discografia



  • Via fora! (Movieplay, 1976), amb arranjaments de Jordi Vilaprinyó
  • Ara és demà (Movieplay, 1977)
  • Perquè no s’apagui l’aire (Movieplay, 1978)
  • Així s’encenen al vent (Discmedi, 2016) amb la Cobla Sant Jordi i arranjaments de Xavier Guitó
 El contenido de este artículo ha sido extraído total o parcialmente de la Viquipèdia (Wikipedia en catalán) bajo licencia Creative Commons.







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM