ARTURO GAYA




Arturo Gaya Iglesias (Tortosa, 3 de setembre de 1956) és un cantautor, periodista i professor de cant popular català. L'any 1979 va crear el duet La Cucafera, guanyador del concurs Cançó 83 en la darrera època històrica del moviment de la Nova Cançó Catalana. En els anys següents se succeeixen els projectes musicals Vapor Anita, La Baldufeta, Lontainers i Delirios. Des del 1992 forma part del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries amb els quals dóna a conèixer la catalanitat de la jota. Amb ells ha obtingut el Premi Nacional de Cultura 2015 i el Premi Joan Amades 2013 de Cultura Popular, entre altres.

El 2011 inicia un treball de divulgació de la figura i l’obra d’Ovidi Montllor i posa música a versos dels poetes Enric Casasses amb el disc i espectacle "Sense Pistola" (Bes Nagana) i de Salvador Espriu, amb el disc "Espriu. Amb música ho escoltaries potser millor". L'any 2014 inicia el projecte d'adaptació de les cançons del cantant estatunidenc Pete Seeger.

En l'àmbit docent, és mestre de Cant Popular i Folklore per l’AMTP. L'any 2006 va pronunciar la lliçó inaugural a la Universitat Rovira i Virgili on també ha participat en activitats formatives de postgrau. L’any 2012 participa en la creació de l’Aula de Músiques de la Terra (Centre d'Interpretació de la Jota a les Terres de l'Ebre.

Entre la seua obra escrita, hi ha el llibre L’Ebre, un riu que fa pujada, Lo Carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo, la narració curta Lo bou de l’illa i el retorn a Creta, i quatre llibres de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries dels quals n'és coautor. Les Trobades de les Egipcíaques van publicar el 2013 la seua comunicació «La influència de la cultura àrab en la música tradicional catalana» pronunciada a la sala d’actes de la Residència d’Investigadors del Csic de Barcelona.


Discografia



  • La Cucafera. Belter. Barcelona 1983.
  • No sé si vull ser gran. Lontainers. Discmedi. Barcelona 1986.
  • 2000 i espera’t!. Discmedi-Blau. Barcelona 1987.
  • Un cierto desencanto entusiasmado. Justine records. Barcelona 1988.
  • Gràcies, Ovidi. Discmedi. Barcelona 2011.
  • Sense pistola. Sobre versos d’Enric Casasses. Arturo Gaya, Ana Oliveras, Kike Pellicer i Paco Prieto. Discmedi. Barcelona 2015.
Vegeu també Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries#Discografia


Obra publicada



  • Lo Carrilet de la Cava i les Cançons de Josep Bo. (Arturo Gaya / Gemma Bo / Elena Fabra) Valls. Cossetània 2009.
  • La Taverna di Enrico. (Arturo Gaya / Enric Pedret / Jordi Fusté / Josep Lanau). Cossetània 2011.
  • La nostra jota. (Arturo Gaya / Martí Poy). Cijte 2014.
  • L’Ebre, un riu que fa pujada. (Arturo Gaya) Barcelona. Angle editorial. 2015.
 El contenido de este artículo ha sido extraído de la Viquipèdia (Wikipedia en catalán) bajo licencia Creative Commons.

 










 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM

 

HOY DESTACAMOS
Ánimo animal

por Francisco Espinosa el 12/12/2018

El pasado 10 de diciembre un abarrotado Wizink Center de Madrid homeanajeaba a Luis Eduardo Aute de la mano de veinte voces como las de Joan Manuel Serrat, Silvio Rodríguez, Joaquín Sabina, Vicente Feliú, Vïctor Manuel, Ana Belén, Pedro Guerra o Ismanel Serrano, entre otros.

HOY EN PORTADA
Entrevista a Litto Nebbia (II)

por Manel Gausachs el 14/12/2018

Hoy publicamos la segunda parte de la entrevista que tuvimos con el maestro rosarino en su última visita a Barcelona. Proseguimos hablando de su faceta como productor, de su nueva autobiografía Mi banda sonora y de lo cerca y lejos que está a la vez entre sí todo el mundo hispánico de la música.

 



© 2018 CANCIONEROS.COM, CANDIAUTOR 2010 SL

Notas legales

Qué es cancioneros
Aviso legal
• Política de privacidad

Servicios

Contacto
Cómo colaborar
Criterios
Estadísticas
Publicidad

Síguenos

   

 

Acceso profesional