ARTURO GAYA




Arturo Gaya Iglesias (Tortosa, 3 de setembre de 1956) és un cantautor, periodista i professor de cant popular català. L'any 1977 va crear el duet La Cucafera, guanyador del concurs Cançó 83 en la darrera època històrica del moviment de la Nova Cançó Catalana. En els anys següents se succeeixen els projectes musicals Vapor Anita, La Baldufeta, Lontainers i Delirios. Des del 1992 forma part del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries amb els quals dóna a conèixer la catalanitat de la jota. Amb ells ha obtingut el Premi Nacional de Cultura 2015 i el Premi Joan Amades 2013 de Cultura Popular, entre altres.

El 2011 inicia un treball de divulgació de la figura i l’obra d’Ovidi Montllor i posa música a versos dels poetes Enric Casasses amb el disc i espectacle "Sense Pistola" (Bes Nagana) i de Salvador Espriu, amb el disc "Espriu. Amb música ho escoltaries potser millor". L'any 2014 inicia el projecte d'adaptació de les cançons del cantant estatunidenc Pete Seeger.

En l'àmbit docent, és mestre de Cant Popular i Folklore per l’AMTP. L'any 2006 va pronunciar la lliçó inaugural a la Universitat Rovira i Virgili on també ha participat en activitats formatives de postgrau. L’any 2012 participa en la creació de l’Aula de Músiques de la Terra (Centre d'Interpretació de la Jota a les Terres de l'Ebre.

Entre la seua obra escrita, hi ha el llibre L’Ebre, un riu que fa pujada, Lo Carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo, la narració curta Lo bou de l’illa i el retorn a Creta, i cinc llibres de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries dels quals n'és coautor. Les Trobades de les Egipcíaques van publicar el 2013 la seua comunicació «La influència de la cultura àrab en la música tradicional catalana» pronunciada a la sala d’actes de la Residència d’Investigadors del Csic de Barcelona.


Discografia



  • La Cucafera. Belter. Barcelona 1983.
  • No sé si vull ser gran. Lontainers. Discmedi. Barcelona 1986.
  • 2000 i espera’t!. Discmedi-Blau. Barcelona 1987.
  • Un cierto desencanto entusiasmado. Justine records. Barcelona 1988.
  • Gràcies, Ovidi. Discmedi. Barcelona 2011.
  • Sense pistola. Sobre versos d’Enric Casasses. Arturo Gaya, Ana Oliveras, Kike Pellicer i Paco Prieto. Discmedi. Barcelona 2015.
Vegeu també Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries#Discografia


Obra publicada



  • Lo Carrilet de la Cava i les Cançons de Josep Bo. (Arturo Gaya / Gemma Bo / Elena Fabra) Valls. Cossetània 2009.
  • La Taverna di Enrico. (Arturo Gaya / Enric Pedret / Jordi Fusté / Josep Lanau). Cossetània 2011.
  • La nostra jota. (Arturo Gaya / Martí Poy). Cijte 2014.
  • L’Ebre, un riu que fa pujada. (Arturo Gaya) Barcelona. Angle editorial. 2015.
 El contenido de este artículo ha sido extraído total o parcialmente de la Viquipèdia (Wikipedia en catalán) bajo licencia Creative Commons.

 










 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM

 

HOY DESTACAMOS
La compañera de Atahualpa Yupanqui

el 21/05/2020

Fue la mujer que acompañó a Yupanqui durante casi medio siglo. Pese a que era una gran concertista de piano, dejó a un lado su carrera para acompañarlo. Junto a Atahualpa compuso 65 canciones de enorme éxito, como El arriero y Luna Tucumana.

HOY EN PORTADA
28 aniversario de su partida

el 21/05/2020

Hace 28 años, Atahualpa Yupanqui, el máximo exponente del folclore argentino moría en Nimes, Francia, horas después de tener que cancelar un recital. Un virtuoso de la guitarra, un poeta de las cosas simples, un hombre comprometido con sus ideas y con su tierra. Un artista que recién en los últimos años fue merecidamente reconocido por su país.

 



© 2020 CANCIONEROS.COM

Notas legales

Qué es cancioneros
Aviso legal
• Política de privacidad

Servicios

Contacto
Cómo colaborar
Criterios
Estadísticas
Publicidad

Síguenos

   

cancioneros.com/letras
Acceso profesional