JOAN VILADOMAT



Fecha de nacimiento:
08 de febrero de 1885
Fecha de fallecimiento:
19 de diciembre de 1940

Sumario
Trovapedia
Canciones compuestas por
Joan Viladomat
Cancioneros con canciones
de Joan Viladomat

Joan Viladomat i Massanas (Manlleu, 8 de febrer de 1885 - Barcelona, 19 de desembre de 1940 a conseqüència d'una pulmonia) fou un músic i compositor català.


Biografia



La mare, Ramona Massanas, era manlleuenca, mentre que el pare, Pere Viladomat, era originari de Saldes i regentava una barberia al carrer del Pont. En Joan estudià al col·legi La Salle i al seminari de Vic, i les primeres classes de solfeig les rebé a l'Escola municipal de música de Manlleu. Es matriculà al conservatori del Liceu de Barcelona (on estudià piano) el 1906-1907. El 1908 es casà amb Ramona Mercader, estanquera.

Josep Viladomat, el seu germà escultor, explicava que la família hagué de marxar de Manlleu arran de la Setmana Tràgica de 1909, però que en Joan i la seva esposa Ramona romangueren a la vila natal. El 1910 tingueren un fill, Esteve Viladomat Mercader, futur compositor i músic professional. Poc després el matrimoni i el nounat s'instal·laren a Barcelona i, a partir de 1910, vivint al carrer del "Conde del Asalto", 106, 3r pis. (actualment "Nou de la Rambla"), a tocar l'immoble del Teatre Arnau. Va fundar la seva pròpia acadèmia de varietats, "La Colosal", i donava classes a les tardes de tres a nou, a raó d'un duro de plata per cada lliçó. En Viladomat feia diners llargs, però el ritme de la vida bohèmia que menava els exhauria ràpidament: sovint sortia de nit i tornava a casa a l'hora d'esmorzar.


Obres principals



El llegat del compositor conté més de 500 obres manuscrites, un centenar llarg de títols impresos, i una vintena de discos de pedra amb cançons seves. En total va arribar a compondre cap a un miler de títols. A banda, l'arxiu familiar també comprèn una col·lecció de llibretes manuscrites amb les lletres dels cuplets que feia servir per a les alumnes de l'acadèmia que regentava al pis de Barcelona. En moltes partitures hi consten altres músics, sobretot Vicenç Pastallé. També Juan Misterio (pseudònim de Joan Casas i Vila), Félix Garzo i Gerardo Alcázar. Les lletres deixen entreveure un treball col·lectiu i recullen descarnades sàtires sobre el feminisme, l'homosexualitat, el catalanisme, el cubisme o l'aparició del cinema sonor. Hi ha melodies emotives dedicades a Catalunya. Però també va compondre mols pasdobles.

Obres principals


Sardanes

Autor d'una vintena de sardanes, entre les quals destaca Catalunya plora, dedicada a la mort d'Àngel Guimerà, La sardana republicana, Empordà lliure i La sardana d'en Manelic.

Tangosthumb|Partitura original de Viladomat en una exposició sobre l'[[Avinguda del Paral·lel al CCCB]]
Fumando espero, amb lletra de Félix Garzo, és la seva obra més coneguda. Va ser escrita amb un rerefons de sàtira política. Així, al desembre de 1923, al teatre Victòria de Barcelona, s'estrenà una revista musical titulada La nueva España. El tango aparegué publicat el 1928 a la revista El alma que canta de Buenos Aires, i el mateix any El eco de España acollí una extensa entrevista a Viladomat amb foto. L'elenc internacional The Mexicans el popularitza a aquell país. N'hi ha centenars de versions, encara que la més coneguda és la que Juan de Orduña al film El último cuplé (1957) feu cantar a Sara Montiel. És una simbiosi de melodia i síncopes rítmiques. Segons la SGAE, en els cinc anys 2006-2010 aportà drets d'execució provinents de reproduccions fonogràfiques, cinema, televisió i descàrregues per internet generats a països com l'Argentina, Xile, França, Colòmbia, els EUA, Brasil, Canadà, la Gran Bretanya, Sèrbia, els Països Baixos, Portugal, Equador, Bèlgica, Suïssa, Alemanya, Bolívia, Turquia, el Japó, entre altres.

El tango de la cocaína: èxit estrenat al Teatre Victòria de Barcelona el 29 d'octubre de 1926 amb més de cinc-centes funcions; i es torna a representar al Teatre Apol·lo també de Barcelona el 1930. L'espectacle porta el subtítol sketch guiñolesco en cuatro visiones. El llibret és de Josep Amich i Bert, Amichatis.thumb|Manuscrit amb el vestir d'en Pasqual

Foxtrot i pasdobles

El foxtrot de las campana (1918, segons la família l'editor amb els guanys es va fer una casa i en feia publicitat així: el favorito de todos los salones, casinos, etc., un acontecimiento sin igual, 2.500 ejemplares vendidos en 42 días. L'editorial alemanya Bote & Bock el convertí en un èxit en els cabarets del Berlín d'entreguerres (1918-1939), i en comprà a "Musical Emporium" els drets per a Alemanya, Àustria, Hongria, Polònia, Rússia, Txecoslovàquia (actuals Txèquia i Eslovàquia), Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia, Països Baixos, la Suïssa alemanya i Gran Bretanya. Publicà quatre edicions, una de les quals per a orquestra simfònica.

També és autor dels pasdobles Raza torera, Luz de España, La verónica i Leones de España.

Sarsueles

El alcalde Grifones, conservada a l'arxiu familiar, i una trentena de títols més.

Cuplets

El regreso. El 1920, La Veu de Catalunya informava que un editor francès n'havia comprat els drets i que ja triomfava als bulevards de París.

El vestir d'en Pasqual (lletra de Juan Misterio)


Editors



  • Ildefonso Alier de Madrid
  • Musical Emporium de Barcelona
  • Bote & Bok (Berlín)
 El contenido de este artículo ha sido extraído de la Viquipèdia (Wikipedia en catalán) bajo licencia Creative Commons.

 










 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

el 15/09/2018

El trovador mexicano Alejandro Filio acaba de lanzar su último disco Trova azul, un disco a guitarras y voz que hoy nos cuenta canción a canción.

HOY EN PORTADA
Entrevista a Litto Nebbia (I)

por Manel Gausachs el 15/10/2018

Litto Nebbia actuó el pasado 18 de mayo en Barcelona dentro de una pequeña gira española de cuatro conciertos en pequeños locales. Aprovechamos la ocasión para hablar con él poco antes de cumplir los 70. En esta primera entrega de la entrevista, que publicamos en dos partes, hablamos con detalle de seis de los siete discos que ha publicado en estos últimos tres años. Seis obras de géneros muy diferentes que demuestran, una vez más, que Nebbia trasciende los límites del Rock y del relato juvenil que se le adjudicó en sus inicios. En la segunda entrega, que publicaremos próximamente, hablaremos de su faceta como productor, de su nueva autobiografía Mi banda sonora y de lo cerca y lejos que está a la vez entre sí todo el mundo hispánico de la música.

 



© 2018 CANCIONEROS.COM, CANDIAUTOR 2010 SL

Notas legales

Qué es cancioneros
Aviso legal
• Política de privacidad

Servicios

Contacto
Cómo colaborar
Criterios
Estadísticas
Publicidad

Síguenos

   

 

Acceso profesional