MIQUEL FERRÀ



Miquel Ferrà i Juan (Palma, 1885 - 14 de novembre de 1947) fou un escriptor i poeta mallorquí.

Fecha de nacimiento:
07 de febrero de 1885
Fecha de fallecimiento:
14 de noviembre de 1947

Sumario
Trovapedia
Textos musicados de
Miquel Ferrà
Cancioneros con canciones
de Miquel Ferrà



Biografia



Fill d'una família menestral mallorquina, el seu pare, Bartomeu Ferrà i Perelló –que va exercir en ell una forta influència– era conegut en els ambients intel·lectuals ciutadans com a mestre d'obres i literat. En poesia va tenir com a mestre Costa i Llobera i com a companya Maria Antònia Salvà, amb la qual mantingué una forta amistat. Quan tenia només 19 anys fou premiat als Jocs Florals de Barcelona i començà un sucós contacte amb intel·lectuals illencs i catalans adscrits al Noucentisme. Fruit d'aquests contactes fundà i dirigí la revista cultural Mitjorn l'any 1906. Estudià Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i el 1911 obté una plaça per oposició al cos d'Arxivers i Bibliotecaris. El seu primer destí fou Gijón i dos anys més tard passà a Barcelona on residí fins al 1936. Milità en partits regionalistes conservadors.


Tasca



El 1920 intenta definir el Noucentisme mallorquí amb la revista "El Correu de Les Lletres". Un any després va fundar la Residència d'Estudiants de Catalunya que dirigí fins que esclatà la guerra civil. Va criticar la Monarquia i la Dictadura i va veure amb bons ulls l'adveniment de la República. Durant la seva vida va dictar algunes conferències i va publicar A mig camí, el seu llibre de poesies més important. Com a traductor de poesia edità Les Muses amigues. Fou un gran defensor de Mallorca del paisatge natural i urbà, de la literatura, pintura, música i del seu art en general. Tot això ho realitzà en innombrables articles escrits a la premsa diària o en revistes. Aquesta labor periodística fou bruscament interrompuda amb l'esclat de la guerra i la implantació de la Dictadura franquista que Ferrà va rebre en una actitud de militant silenci. A partir d'aquest moment va residir a Mallorca on ocupà la plaça de bibliotecari a la Biblioteca Pública Provincial. Per reincorporar-se a aquesta va tenir problemes amb el règim franquista. Fins a la seva mort, el 1947, adoptà una postura digna i distant del règim. Es va dedicar a mantenir viva la llengua i la cultura amb la promoció d'edicions d'autors mallorquins i encoratjant els joves poetes a escriure en català.

Des de 1946 fou membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.


Anàlisi de la seva obra



La poesia de Miquel Ferrà, d'una gran concentració quantitativa, es caracteritza pel domini de la llengua i la incorporació del paisatge mallorquí amb un to marcadament elegíac. Per això sovint s'ha relacionat la seva poesia amb la de Joan Alcover. Com ell mateix declarà, els seus poemes
>
La idea de paisatge és decisiva en la poesia de Ferrà lligada al to elegíac. En alguns moments és causat per un dolor elemental, la desil·lusió del viure o pel plany d'un amor. Els poemes d'ambientació tardoral són abundants. També és destacable de la seva obra la incorporació d'una poesia ciutadana, de sensibilitat més moderna. Sèries com les del Nadal, o bé els sonets de "Sportwomen" en són bons exemples. A vegades s'ha esmentat la influència de Leopardi -de qui fou traductor- pel que fa a la presència de l'elegia; però també s'hi troben trets de poetes parnassians i simbolistes. Ferrà, un poeta concentrat, molt atent al llenguatge, aconseguí unes mostres molt equilibrades de poesia noucentista, intel·lectualitzada, en la qual la nota de paisatge i d'humanisme, lligada a la terra, esdevé característica. (¹)


Bibliografia



  • (¹) Història de la Literatura Catalana del Col·leccionable del diari AVUI, pags. 173-74 ()

  • Enllaços externs



    Categoria:Escriptors palmesans contemporanis en català
    Categoria:Poetes palmesans contemporanis en català
    Categoria:Escriptors de l'escola mallorquina
    Categoria:Bibliotecaris coneguts per altres activitats
    Categoria:Signants de la Resposta als Catalans
    Categoria:Membres corresponents de la Secció Filològica de l'IEC
     El contenido de este artículo ha sido extraído de la Viquipèdia (Wikipedia en catalán) bajo licencia Creative Commons.

     










     
    PUBLICIDAD
    PUBLICIDAD

     

    LO + EN CANCIONEROS.COM

     

    HOY DESTACAMOS
    Ánimo animal

    por Francisco Espinosa el 12/12/2018

    El pasado 10 de diciembre un abarrotado Wizink Center de Madrid homeanajeaba a Luis Eduardo Aute de la mano de veinte voces como las de Joan Manuel Serrat, Silvio Rodríguez, Joaquín Sabina, Vicente Feliú, Vïctor Manuel, Ana Belén, Pedro Guerra o Ismanel Serrano, entre otros.

    HOY EN PORTADA
    Entrevista a Litto Nebbia (II)

    por Manel Gausachs el 14/12/2018

    Hoy publicamos la segunda parte de la entrevista que tuvimos con el maestro rosarino en su última visita a Barcelona. Proseguimos hablando de su faceta como productor, de su nueva autobiografía Mi banda sonora y de lo cerca y lejos que está a la vez entre sí todo el mundo hispánico de la música.

     



    © 2018 CANCIONEROS.COM, CANDIAUTOR 2010 SL

    Notas legales

    Qué es cancioneros
    Aviso legal
    • Política de privacidad

    Servicios

    Contacto
    Cómo colaborar
    Criterios
    Estadísticas
    Publicidad

    Síguenos

       

     

    Acceso profesional