Deixaré la ciutat
Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor,
la meva barca,
el Port
i el voltàmetre encès que porto a la butxaca,
l'autòmnibus brunzent
i el més bonic ocell,
que és l'avió
i temptaré la noia que ara arriba i ja em priva,
li diré com la copa melangiosa és del vi
-i el meu braç del seu coll-
i veurà que ara llenço la stylo i no la cullo,
i em faré el rostre pàl·lid com si fos un minyó
i diré
maliciós:
-com un pinyó és la boca que em captiva.
Autor(es): Joan Salvat-Papasseit, Joan Manuel Serrat
