Jocs i joguines

Joan Manuel Serrat

Què vols dir-me, clarejant arran de cadira,
ulls de sucre, manetes de quart de pam,
que has baixat del teu castell de jocs i joguines
al nostre món, ple de manies i de gent gran?

Què vols fer-me saber, princesa de l'estora?
A quin déu clama justícia el teu dit alçat?
Amb què haurà ensopegat la teva pell de monja?
Quin daltabaix el nou dia ens té reservat?

Que has deixat joguines i jocs
escampades a l'eixida
i entre els meus genolls véns a plorar.

Que una vespa,
que una flor,
que festejant
t'han ferida, el meu infant.
Eixuguem-li les llàgrimes,
posem-li al dit fang.

Que una vespa,
que una flor,
que festejant
l'han ferida, el meu infant.
Hi ha paranys i espines
i jocs i joguines.

Ja saps una cosa més. Una nova experiència.
Corre, afanya't a mostrar el dit ferit al món,
cordillet de la meva baldufa de guerra.
Quina urgència no t'estarà esgarrapant el cor?

Que has deixat joguines i jocs
tot escampats a l'eixida
per sortir als carrers a pregonar.