Crec mirar
Es vent, d’un gest,
t’ofega prest.
Tens ànsies de fugir
i sa vida
giravoga
seques es gener.
Descontent,
i es temps que et convida a partir
i deixar enrere ses llàgrimes vessades.
Entelat paisatge.
Crec mirar
com dansen ses ones en s’embat.
Ho fan a ritme desordenat i es fonen de nou amb s’arena.
Caliu absent. oblida en ferm
que es temps no passa aquí.
Enredant colors que sembla que s’amaguen.
Silenciós i quasi confós, per s’absència de sentits,
encarrila amb desmesura una retirada
d’un verd paisatge.
Crec mirar com dansen ses ones en s’embat.
Ho fan a ritme desordenat i es fonen de nou amb s’arena.
