Sa lluna de la una

Cris Juanico

Sa nit s'atraca
as seu final més precís,
es sol enceta
un altre dia agraït...

Sent que tu me mires
amb aquests ulls ben petits,
sent que tu m'ensumes
i em toques amb es nas prim.

Un record intermitent per sa ment,
sa lluna de la una.

Intent tornar enrere,
em vénen bellumes as cap
i vull posar mesura
a sa irracionalitat.

Però ahir era ahir
i no podíem ni pensar,
sa locura va venir,
es instints mos van guanyar

Amb sa lluna de la una,
amb es cor accelerat,
sa lluna de la una
no deixava respirar.