Sé

Cris Juanico

Jo sé què tenc. Sé què m'importa.
Sa teva pell i es teu rostre
canvien entre plans, entre mans,
entre sa boira des records

Tenc el que sé i no m'importa.
Es dies d'antany són ben enfora.
Canvien ses mentides com es fum
d'un munt de cards que van cremant.

Es dies es tornen freds
i sa llum es torna nit.
I ses fulles seques es tornen senyals
que curen amb es temps.

Jo sé què tenc. Sé qui m'abraça.
Ses meves pors, es meus miratges
ja no trenen aquell fil alimentat
amb punyents restes de dolor.

Tenc el que sé. Em reconforta
veure que avui no ets més que un conte
amb un final feliç, on el més dolent
cau enterrat al fons d'un pou.

Camí de terra cruixent,
cada passa romp terrossos fets d'enganys
i després arriba es vent
esclatant sa pols que queda des final.

Es dies es tornen freds
i sa llum es torna nit.
I ses fulles seques es tornen senyals
que curen amb es temps.

Es dies es tornen freds.
Cada instant es fa més lent en un no res
i sa llum que ja es rendeix
i dóna pas as repòs i as estels.

Camí de terra cruixent,
cada passa romp terrossos fets d'enganys
i després arriba es vent
esclatant sa pols que queda des final.