Jordi
de bon matí als camps d’ordi,
vaig sentir d’una dona el lament,
es planyia pel seu Jordi.
Penjaran en Jordi amb una corda d’or,
que a pocs és reservada;
caçà sis cérvols al bosc del rei
i els vengué per la contrada.
Per valls i muntanyes, sense repòs,
cavalca nit i dia
per arribar a temps a la cort
a implorar per la seva vida.
En Jordi no ha robat mai, ni tan sols per mi,
un fruit o una flor rara;
caçà sis cérvols al bosc del rei
i els vengué per la contrada.
Salveu els seus llavis, salveu el seu somriure,
no té vint anys encara;
és innocent com el cant d’un ocell
una matinada clara.
El jutge li digué: «Bona dona, em sap greu,
no hi haurà pas clemència.
I ara marxeu, res no hi podeu fer:
la llei ha dictat sentència».
I així penjaran Jordi amb una corda d’or,
que a pocs és reservada;
caçà sis cérvols al bosc del rei
i els vengué per la contrada.
Autor(es): Popular inglesa