El dia qualsevol
Un dia qualsevol, golàs per l’esquadra.
Un dia qualsevol, una tarda als toros.
Un dia qualsevol, la puta d’oros,
pinten bastos, vaig de copes, trec l’espasa.
Un dia qualsevol, dormim a les golfes.
Un dia qualsevol, detecto un bosó.
Un dia qualsevol, queixalo el radiador,
i les dents ens cauen però algunes floten.
Comences el dia ficant-te amb mi des que et lleves,
però acabes ficant-te al meu llit quan el dia s’acaba,
el dia que et vingui de gust fer un vermut, si em convides,
et trio el millor escuradents per a cada oliva.
Un dia qualsevol, em pica una ortiga.
Un dia qualsevol, infinites bromes.
Un dia qualsevol, arrenco a córrer,
i al tercer quilòmetre potser faig figa.
Un dia qualsevol, me’n vaig amb els maquis.
Un dia qualsevol, mato el teu drac.
Un dia qualsevol, em trec l’esparadrap
de la boca, però avui no cal que parli.
Comences el dia ficant-te amb mi des que et lleves,
però acabes ficant-te al meu llit quan el dia s’acaba,
el dia que et vingui de gust fer un vermut, et convido
a aquella petita bodega al costat del Molino.
Uns dies qualssevol no fan gaire nosa,
però el dia qualsevol, deixem de ser dos,
el dia qualsevol, disseco el teu gos,
tu m’abrigues, jo t’abrigo, amb una soga.
Començo el dia ficant-me amb tu des que em llevo,
i acabes ficant-te en un llit on t’abraça algú altre,
el dia que hi hagi un disgust marxaré amb un Vespino,
que a mi encara em queda camí, qui s’apunta a anar al bingo?
Que vingui qui vulgui,
demà fem un pícnic al búnquer.
Autor(es): Roger Puig