Silenci
Silenci, demana un mariner com ho fa al masteler
i ara al fons del celler d'una vella taverna.
Silenci, que ara canten els déus, que més enllà dels freus
s'esparraquen les veus entre gralls de gavines.
Silenci, que amb els ulls ben tancats i amb els llavis badats ens faran viatjar.
Pel mar amb el cor ple d'onades,
i estels al fons de les mirades,
guaitant les llums de tots els fars que solcant els set mars
ens permeten somiar.
I viatjar per on neixen les llunes,
i estels escampats com engrunes,
a obrir camins entre les aigües tastant tots els aires
que els fan navegar.
Silenci, no parleu al darrera i escolteu l'havanera
que escampa les notes que es trenquen al vol.
Silenci, captureu cada instant, perquè el somnis se'n van
i amb el temps es fondran com la boira amb el sol.
Silenci, com si fos la coberta, deixeu l'ànima oberta que tornem a salpar.
Autor(es): Josep Andújar "Sé"