No m'entens
Em dius que no m'entens,
quan cavalco entre perífrasis, àdhuc, escaig i ensems.
Em dius que no m'entens
i m'etzibes una ràtzia que esmicola els arguments.
Penses que parlo en euskera
i és català de primera, però ja veig que no m'entens.
T'he de dir de bell antuvi,
que només és el preludi elevat al nogensmenys.
Em dius que em vols deixar
i el meu cor fa l'alça prem i no sé on l'he d'estintolar.
No et vull aclaparar,
però entropesso amb les paraules entestades a brollar.
Estic fet una rampoina, un captaire sense almoina,
però ni em vols ni entreguardar.
Sóc com una llepolia que escabetxa la follia
i els tendrums fa trontollar.
Escapço amb el singlot,
barbarismes que naufraguen com al mar un pailebot.
Desat en un trasmall,
com l'esquer que atrau al congre amb un simple escarafall.
Per què em treus les volanderes i escorcolles les xarneres,
encastant el teu ribot?
Esgarrapo algun sinònim, un adverbi i un antònim
com un pobre estaquirot.
La dissort és la trapella que m'inunda la parpella
i ja plou sobre mullat.
Refugiat dins d'una cloïssa sento com el meu cor frisa
i tanco a pany i forrellat.
Autor(es): Josep Andújar "Sé"