T'espero a la moqueta
Jo sóc noia violenta
si l'amor m'encén els dits,
em poso un quilo contenta
quan et deixo adolorit.
Un terrorista molt home,
desitjable i africà,
tres dies "estat de coma"
de tant que el vaig estimar.
Va venir de matinada,
clandestí, valent i audaç,
i a la primera abraçada
sento que li salta un braç.
Vine, vine, sóc doneta,
pots cantar-me alexandrins.
Jo t'espero a la moqueta
amb els petons assassins
Jo sóc noia violenta
si l'amor m'encén els dits,
em poso un quilo contenta
quan et deixo adolorit.
Un gran savi de primera,
molt sensible i refinat,
un ris-ras de cremallera
i em va caure desmaiat.
Era un metge de la psique,
el vaig estirar al sofà,
al despertar-se cridava:
"Vull que vingui la mamà".
Vine, vine, sóc doneta,
pots cantar-me alexandrins.
Jo t'espero a la moqueta
amb els petons assassins.
Jo sóc noia violenta
si l'amor m'encén els dits
em poso un quilo contenta
quan et deixo adolorit.
Un polític de la salsa,
cridaner i remenador,
li vaig ensenyar les cuixes
i es passà a l'oposició.
I ara puja com l'escuma
com un cirerer florit,
i jo em sento com la reina
que ha donat el do de pit.
Vine, vine, sóc doneta,
pots cantar-me alexandrins.
Jo t'espero a la moqueta
amb els petons assassins.
Autor(es): Enric Barbat, Francesc Burrull