Jocs de marbre
però algun dia entrarem dins d'un joc,
ple de petxines que hauré pintat per tu,
tan sols per a tu.
I aigualits descendrem
pels passadissos, prohibits i enyorats,
pels nostres sexes de marbre.
Petxines blaves que baixaran
per tots els mars encesos
per la nostra distància.
T'enyoro i no descanso sense tu,
sense el teu pes a sobre meu.
I a fora continua plovent,
deu haver-hi fred i gent.
Escultures de carn, ignorant la seva presó.
Has relliscat i has baixat a un pou gris
però ja ha passat tot,
ja en surts.
I encara que no t'agradi avui no hi sóc
i estic asseguda sola en un banc de l'estació.
Passa un tren cada hora
i no reconec el meu
però no passa res.
Inventaré traçats a les estacions del meu temps.
I si la mort apareix, no li faré cas, no! no!
I a fora continua plovent,
deu haver-hi fred i gent.
Impulsos que es perden per les vies dels trens.
I a fora…
Autor(es): Àngels Ortiz