Éssers estranys
aquests éssers estranys,
voltant pel passadís,
remenant el calaix.
Diuen que són amics
però jo no els he vist mai.
Dissimulo i somric,
a veure si se'n van.
I van passant els dies i les nits i no recordo res,
doblen les campanes, no sé quina hora és.
Veig passar els avions per la finestra.
I va canviant la tarda de color fins que s'apaga el cel,
tanquen les persianes tots els botiguers,
demà tornarem a les nostres guerres.
No sé que fan aquí
aquests éssers estranys
parlant d'un món feliç
de somnis que se'n van.
Porten un nen petit,
no para de plorar.
Dissimulo i somric
a veure si se'n van.
I van passant els dies i les nits i no recordo res,
doblen les campanes però quina hora és.
Veig passar els avions per la finestra.
I va canviant la tarda de color fins que s'apaga el cel,
tanquen les persianes tots els botiguers,
demà potser no ens tornarem a veure.
Autor(es): Toni Jiménez