Folk tendre
Avui de les branques trencades no en faré llenya, avui de la vida n'he fet un festí, avui sóc tabac i demà pulmó verge i avui ric de coses que em posaven trist. Si tenen riquesa, nosaltres tenim compromís. Ahir vam fer del mirall una imatge eterna, ahir vam ser joves i toca morir, ahir érem plors i ara som ginesta, ahir ja sabíem que avui no patim. I hem fet d'un bon dia de merda, un bon dia per sortir. I a vegades la vida és la pena, i a vegades fem l'amor al sofà, t'imagino estirada a la fresca i al vespre fer junts el sopar. Mentre escrius, en sopes de lletres, adéu fins demà. Demà mirarem què hem somiat amb alegria, demà és per cuidar-nos i fer nous amics, demà cridarem "Visca Andalusia!" Demà ho viurem tot amb el cor menys buit. Ja saps que t'estimo la vida, sí, és que això ja t'ho he dit. Que l'avui i el demà som nosaltres i l'ahir són les flors del present, que això va de posar-hi la cara i un puny ben alçat si no se sent. No ho estàs entenent si no saps, no ho estàs entenent si no saps... Que hi ha setmanes i dies buits, tenim ressaques que no hem escrit. Som veu, som llum, som cendra, converses llargues, copes de vi.
Autor(es): Pau Serrasolsas, Ginestà