Impermanència
Amollant es llast, ses s'empentes me fan caminar. Dins boira tot s'entén millor, però perd es nord. On és? Que és d'ell? Que m'emmetzines només xerrar, cremes perspectiva. Edificis de paper, res perdura, res és bo de fer. Quan cauen sense pes quan plou, sense cap renou, sumant adéus. Que no endevines com fer més mal. No trobes ferides. Com vols que et digui qui sóc, si no m'he vist mai d'aprop. Em veus? Crida més fort! Aquí sa llum no ens vol. Com vols que et digui on sóc? Si no sé sortir d'enlloc. Em vols? Ni pols tendresa, aquí sa boira en clou. Tornaràs amb es cap ben baldat de cercar, ben quebrat, difuminat, per dins blau.