Quan érem infants

Calàpot


Amb pols als peus, i pedres entre els dits,
baixam cantant, desafinant.
Ens hem pintat les dents,
ens embrutam les mans.
I és tan autèntic, com quan érem infants.

Refent camí, pujant, suant,
anam deixant la vall enrere.
L'ermita antiga, pinyols escampats,
imatges d'un sol que per sempre hem dibuixat.

I és tan autèntic, com quan érem infants,
amb ses ungles brutes i els dits regalimant.
Ens sentim com quan érem nins,
dins tanta immensitat.


Autor(es): Lletra basada en un text de Maria Bellver,