El teu lloc
Per començar podem parlar sense paraules,
estic farta del silenci de la meva habitació,
i del buit inacabable que omple els meus llençols,
de la manca de carícies associades al meu nom.
I si et va bé podem jugar les nostres cartes,
jo puc trigar en apropar-me i tu fer veure que no em veus.
I més tard pensant que cada instant es vida,
preguntar-me arrepentida; i si no et torno a veure més?
Que potser per casualitat, tu també t'has imaginat,
què passaria si marxem junts d'aquest bar?
Que potser per casualitat, tu també t'has imaginat,
què passaria si marxem junts d'aquest bar?
Si tu vols, podem fer-ho tot tan fàcil,
tu em fas còpia de les claus
d'aquesta sala on dius que descansa el teu cor.
Jo posaré una escaleta a peu, a peu del meu balcó
perquè et vagis fent un lloc als meus records.
Que si per casualitat, tu també t'has imaginat,
què passaria si marxem junts d'aquest bar?
Jo posaré una escaleta a peu, a peu del meu balcó
perquè et vagis fent un lloc als meus records...