La boira del matí
Un dilluns del mes d'abril, fent camí cap al mercat
Pel pont vell que portava a la ciutat
Grups d'homes marxant amb el cap ben alt
Amb pas ferm em passaven pel davant.
Ni gaites ni tambors, eren joves sense por
En silenci avançaven decidits
Quan al riu va ressonar el repic del campanar
Travessant la boira del matí.
Després de segles d'enganys i de precs mai escoltats
La venjança els cremava a les mans
Honrant les veus dels seus avantpassats
Que cridaven: justícia i llibertat.
En defensa de l'honor i la pàtria del seu cor
amb coratge, encaraven l'enemic
Els seus noms mai oblidats i per sempre recordats
Travessant la boira del matí.
Passats dies de combat, orgullosos van hissar
La bandera del seu poble maltractat
S'estimaven més morir sota el cel del seu país
Que no viure sota el jou del rei veí.
De sobte en la foscor, tempesta de plom i foc
Des de lluny se sentien els seu crits
Quan les bales dels soldats van ploure sense pietat
Travessant la boira del matí.
En caure l'últim valent un xiscle sord creuà el cel
Les campanes ressonaren contra el vent
En record del trist destí de tots els que van morir
En la lluita d'aquells sis dies d'abril.
Observats per tot el món, aquells màrtirs de l'honor
Engendraven d'una causa la llavor
La flama de llibertat que per sempre ens guiarà
Travessant la boira del matí
Autor(es): Traducció i adaptació al català d'Olga Suanya, Charles O'Neal