L'últim dia a la Terra

Setembre


Poc a poc el sol tenyeix el cel
és l'últim dia a la Terra
miro al voltant ningú sap quan hi tornaré

Envoltats de cables i aparells
preparats pel compte enrere
el dia és clar i el vent espera a que marxem

Per tot allò que no entenem
serem valents
entre la lluna i els estels

Sento el batec de l'univers en moviment
expandint-se constantment sense treva
Sento el batec del teu cor guiant el meu
i m'atrauen les mateixes forces
que ara et fan clavar els ulls al cel
pensant si tot va bé
mirant al cel sabent que jo també

Per la ràdio sona el coronel
travessem l'estratosfera
i una veu diu que a l'estació tot està llest

Mentre entrem en l'òrbita constant
i travessem les fronteres
per la finestra, entre els meus dits, el món sencer

Per tot allò que no entenem
serem valents
entre la lluna i els estels

Sento el batec de l'univers en moviment
expandint-se constantment sense treva
Sento el batec del teu cor guiant el meu
i m'atrauen les mateixes forces
que ara et fan clavar els ulls al cel
pensant si tot va bé
mirant al cel sabent que jo també
els ulls al cel
pensant si tot va bé
mirant al cel sabent que jo també


Autor(es): Setembre