L'espurna
porto la força dels vents, la calma i la pressa
porto aquell sentiment dels dies més tendres
les ganes de girar el món que tant desespera.
Porto dins meu el foc d'aquella foguera
el tren de la mitjanit, el crit de la selva
porto aquells nervis a dins de quant tot comença
les ganes de canvi, el desig, la nostra terra.
SOM EL MAR, SOM EL VENT, SOM L´ESPURNA QUE ENCÉN EL PRESENT
LES ARRELS D'UN LLARG CAMÍ, LA NOSTRA GENT
SOM LA LLUM, SOM EL FOC, SOM LA TERRA QUE ARRIBA A BON PORT
EL DEMÀ D´UN VELL DESIG QUE MAI NO MOR.
Porto dins meu el relat d´una antiga guerra
el poble on vaig néixer, el mar, l´esperança eterna
porto aquells nervis a dins de quant tot comença
les ganes de canvi, el desig, la nostra terra.
SOM EL MAR, SOM EL VENT, SOM L´ESPURNA QUE ENCÉN EL PRESENT
LES ARRELS D'UN LLARG CAMÍ, LA NOSTRA GENT
SOM LA LLUM, SOM EL FOC, SOM LA TERRA QUE ARRIBA A BON PORT
EL DEMÀ D'UN VELL DESIG QUE MAI NO MOR
EL DEMÀ D'UN VELL DESIG QUE MAI NO MOR
EL DEMÀ D'UN VELL DESIG QUE MAI NO MOR.
Autor(es): David Anillo, El Senyor Peix