Memòria


Hivern del 36, un cop de porta i un fort crit, marquen el meu destí
potser no saps ni com em dic, tot i que en tinc 95
i t´explico aquesta història perquè no es perdi en l'oblit
sentiments dins del meu cor, una història d'amor, que deixo enrere per un temps
per la lluita popular, paraules de complicitat, no sé si n´estic preparat.

I D'AQUELL TEMPS, NO OBLIDAREM LA LLUITA
PER LA REVOLUCIÓ ANTIFEIXISTA
I MANTINDREM, BEN VIVA LA MEMÒRIA
PER MOLT QUE ENS VULGUIN SILENCIAR.

Sota el cel de Barcelona, el sol es va apagant, rere l´ombra de la mort
sembla que en tinc per anys, que la guerra ha començat
i la memòria em fa reviure aquells anys de pors i esclats.

Em floreix un sentiment, de ràbia i dolor, un trist somriure d'amargor
tanco els ulls i encara veig, antics companys que van caient, un vell record queda latent.

I D'AQUELL TEMPS, NO OBLIDAREM LA LLUITA
PER LA REVOLUCIÓ ANTIFEIXISTA
I MANTINDREM, BEN VIVA LA MEMÒRIA
PER MOLT QUE ENS VULGUIN SILENCIAR.

A Cartagena cau la nit, va ser el Març del 38
em desperta el teu sospir
ens disparen des del mar, el Canàries i el Balears
deixo enrere molts companys que mai més tornaran.

Aquesta història és com el tren, que deixa el fum, el pas temps
la teva imatge, el meu anhel
recordo l´Ebre amb 20 anys, línies de foc i rius de sang
dono gràcies a tots ells, brigadistes i companys.

A la trinxera disparant, camarades endavant, el puny alçat NO, NO PASSARAN!
ara ho compartim tots dos, fent d'una vida una cançó, d'un futur una il·lusió.

I D'AQUELL TEMPS, NO OBLIDAREM LA LLUITA
PER LA REVOLUCIÓ ANTIFEIXISTA
I MANTINDREM, BEN VIVA LA MEMÒRIA
PER MOLT QUE ENS VULGUIN SILENCIAR.

I EN AQUEST TEMPS, MES QUE MAI HO TINDREM PRESENT
QUE EL SEU SOMNI ES TRANSFORMI EN LA REVOLTA
I SEGUIREM LES PASSES DELS QUI UN DIA
VAN MORIR PER LA LLIBERTAT.


Autor(es): David Anillo, El Senyor Peix