Una història que per fi comença
m´enganxo a la teva pell, sense obrir una altra ferida
sóc mediterrani, de terra i de mar
deixeble dels poetes, de l´Ovidi i d´en Llach.
des de fa tants anys, fins avui mateix
diguem que ha canviat, jo encara no veig res
una reixa, una muralla, una paret sense escalada
una realitat sempre maltractada.
I el nostre somriure mai el podran aturar
ni les nostres ganes de seguir endavant
sortim al carrer, som el poble que no calla
avui som el foc, som el foc i la metralla.
I NO, QUE NO PUC DEIXAR DE SOMIAR
UNA HISTÒRIA QUE PER FI COMENÇA
DE LA TERRA ON JO M´HE CRIAT
DE LA TERRA QUE M´HA VIST CRÉIXER
QUE NO PUC DEIXAR DE SOMIAR
UNA HISTÒRIA QUE PER FI COMENÇA
DE LA TERRA ON JO M´HE CRIAT
NO L´OBLIDO LA PORTO A DINS SEMPRE.
Viure el que vam viure i volar per darrer cop
amb les ales, els records i amb el cor fort
ens enganxen els deliris, ens enganxen sense por
ens enganxen les cançons d'amor
una terra que avui creix, avança amb la seva gent
amb la ràbia que ens empeny, farem créixer aquest moment
una guitarra per cantar, una veu per estimar
i mil somnis que tenim per fer esclatar.
I NO, QUE NO PUC DEIXAR DE SOMIAR
UNA HISTÒRIA QUE PER FI COMENÇA
DE LA TERRA ON JO M´HE CRIAT
DE LA TERRA QUE M´HA VIST CRÉIXER
QUE NO PUC DEIXAR DE SOMIAR
UNA HISTÒRIA QUE PER FI COMENÇA
DE LA TERRA ON JO M´HE CRIAT
NO L´OBLIDO LA PORTO A DINS SEMPRE.