Pensa, ves-te'n, dóna'm

Ju


Només recordar-te que no puc lluitar pels dos, només per mi, pel que jo vull.
M'és impossible d'oblidar el teu últim adéu, tan desesperat, tan angoixat.
La buidor i la soledat que em van quedar del teu, del teu últim esguard, del teu últim esguard.
Una abraçada freda i fugaç enmig, enmig d'un carrer, sense sortida.

Perquè, pensa pensa, pensa molt de mi,
Pensa molt de tu, però poc de nosaltres.
Perquè, vés-te'n, vés-te'n, vés-te'n lluny d'aquí, vesteix-te d'arlequí, i juga amb la balança.
Perquè dóna'm dóna'm, dóna'm un respir, un somriure, trist, i un plor ple d'esperança, i un plor ple d'esperança...

Pensa pensa, vés-te'n, vés-te'n, vés-te'n, però dóna'm però dóna'm...