L'home del sac
no es veuen passar,
amb els susto a la mà
i el cor a punt d'explotar.
Era l'home del sac,
ja ho deia en Serrat,
capritxós és l'atzar,
tot no és casual.
Benvinguts a la jungla d'asfalt
on els nens no són tant nens,
perduts en l'instint animal,
la bèstia ens menjarà.
Ei, que ens han enganyat!
Ei, que ens han enganyat!
Que el cel ja no és tan blau,
que els bons no van de blanc.
Ei, que ens han enganyat!
Mil caretes d'engany,
mil profetes d'esmalt,
mil cançons per cantar,
mil lliçons per marcar,
com la guerra que mai va acabar,
la bomba que ens va matar
i el pecat segueix estimant,
la pell del cor cremat
i el dolent segueix creient
que a la vida no hi ha pecat,
tots cap al forat,
nascuts per rebentar
i cansat del déu que no es veu,
ni ve ni vindrà,
cansat del mal més sagrat,
penjat de la creu de dalt
i el diable segueix esmolant,
la por, la por ens matarà.
Ei, que ens han enganyat!
Ei, que ens han enganyat!
Que el cel ja no és tan blau,
que els bons no van de blanc.
Ei, que ens han enganyat!
Autor(es): Carles Cuxart