Octubre
Diuen, que ets el millor de tots. I riuen amb els teus plors,
quan et quedes sol.
Et canten, lletres de mel i de mató, i miren si és prou calent,
el teu bressol.
És tan gran el món, i tu ets tan petitó, perdut dins els llençols,
somrius, i no tens pors.
Pintes amb les mans, dibuixos increïbles, despertes les passions,
amb tu tot és possible.
Rialles tot somiant, la teva olor és tant dolça, que amb tu s'atura el món,
si soc el que t'acotxa.
La-ra-lai lai la....la, la lai lai la....
Obren, finestres al món per a tu tot sol. Vigilen que l'home del sac,
no et faci por.
Et parlen, a cau d'orella a poc a poc. T'abracen, i et fan carícies de
cotó.
És tan gran el món, i tu ets tan petitó, perdut dins els llençols,
somrius, i no tens pors.
Pintes amb les mans, dibuixos increïbles, despertes les passions,
amb tu tot és possible.
Rialles tot somiant, la teva olor és tant dolça, que amb tu s'atura el món,
si soc el que t'acotxa.
La-ra-lai lai la....la, la lai lai la....