Algun dia diré qui era
La veritat, em vaig voler amagar. Quan em va dir “bon vespre”, em va semblar escoltar
que va dir:
Tu seràs, de tots aquests qui em porta a casa, vull que em tornis animal.
I demà, abans de que t’ho creguis massa, ves-te’n i no tornis mai
“Vine amb mi”, i vam sortir al jardí. “La festa és una merda, robem un altre vi”.
Em va agafar la cara entre les mans, em va parlar a la orella, i el món es va aturar.
Tu seràs, de tots aquests qui em porta a casa, vull que em tornis animal.
I demà, abans de que t’ho creguis massa, ves-te’n i no tornis mai
Va desaparèixer, només va deixar l’essència i l’aroma d’aquell vi
Tu seràs, de tots aquests qui em porta a casa, vull que em tornis animal.
I demà, abans de que t’ho creguis massa, ves-te’n i no tornis mai