Promesa de la ràbia
però ja no em queden bales. Però ja no em queden bales per disparar contra aquell personatge
que vaig crear. Promesa de la ràbia va dir-li El Gran, però sembla un desgraciat.
Potser deixes de ser qui signa les condemnes.
Digue’m si marxaràs deixant la porta oberta no fos el cas que un cop miris enrere vulguis
tornar, a mi sempre em va bé.
Potser deixes de ser qui porta la tempesta.
Digue’m què passa quan totes les nits estàs a casa deixant-te la vida per gent que no val res.
No perdis més el temps. Una finestra tancada, no queda cap sortida respira, relaxa’t, que
arriba el meu moment, arriba el meu moment.
Potser deixes de ser qui poc a poc m’ofega.
Lluito i no ho faig molt be, intento deslligar-me per guanyar temps, t’aguanto la mirada i, per un
moment crec que podré salvar-me. Crec que podré salvar-me i recuperar el cap, el cor i part de
la dignitat. No és fàcil acusar-te de tots els mals, però això s’ha d’acabar.
Potser deixes de ser qui signa les condemnes
Digue’m què passa quan totes les nits estàs a casa deixant-te la vida per gent que no val res.
No perdis més el temps. Una finestra tancada, no queda cap sortida respira, relaxa’t, que
arriba el meu moment, arriba el meu moment.
Potser deixes de ser, avui deixes de ser qui poc a poc m’ofega.
Digue’m si tornaré... allà a l’infern... per un moment, però ja no em queden bales. Però ja no
em queden bales.