Passatge de la pell
Un racó on guardo la memòria de la infància,
quan cada dia era molt millor.
Tot comença a barrejar-se amb la nostàlgia
i penso que em faig gran cada dijous.
Un carrer que no era massa més que un trist passatge,
però era el nostre i ja ens anava bé
estar jugant de sol a sol cada dissabte
perquè mai no passaven cotxes.
Ara que no queda res d’allò,
ara que som uns senyors amb massa cops a cada galta.
Ara que ja m’he quedat tot sòl
passejant per els racons d’aquell carrer petit i fosc.
On deu ser la cistella que sempre penjàvem
quan jo era en Màgic i tu Larry Bird.
Potser jugàvem a la guerra cada tarda
però a tu sempre et faltaven armes.
Ara que no queda res d’allò,
ara que som uns senyors amb massa cops a cada galta.
Ara que ja m’he quedat tot sòl
passejant per els racons d’aquell carrer petit i fosc.
El temps baixa per l’escala,
ja no queda massa de les coses que vam fer.
El vent cada matinada
esborra les petjades de qui som i qui vam ser.
Ara que no queda res d’allò,
ara que som uns senyors amb massa cops a cada galta.
Ara que ja m’he quedat tot sòl
passejant per els racons d’aquell carrer petit i fosc.
Autor(es): Fran Delgado