En vosaltres
Ja no canvia, ja no espera.
En un llit blanc em va esmunyint les hores.
Tot es torça. Era fresca...
M'embogia el teu cor suïcida
Trets de nits i rimes
Que m'has fet caçar.
Jo sabia que per mi menties
No lamentis dies
Que no hauries pogut triar.
M'encadeno a la llum del teu somriure
Tendra melodia
Acompanya'm fins el final.
Tinc la trista llista del que et devia
Merda de rutina
Que amaga el que és important.
Mai tindré prou temps per acomiadar-me
De la utopia que junts cosíem i el ridícul que burlàvem.
Però si busques fe en la guitarra
Em podreu veure cantar...
Seré un vespre al tren quan tornis sola
Que t'anima, que t'estima
Duràs la cara al vent i llesta la motxilla
Per trobar-me, per sentir-me.
Et regalo els dubtes que et guardaves,
No em manquen batalles
Que no vas voler arriscar.
Acaricia'm la bèstia que m'inclina.
M'arrenco les espines
Que no em sabré empassar.
Sóc a un pam de la teva abraçada,
No et guardo cortesia
Però avui no et podré evitar...
Si sabés mostrar-te el sol d'albada,
La pau a la retina
O el coratge d'estimar..!
No voldria semblar un oportunista;
És cert que en el meu cas
És més fàcil d'acceptar.
Vull pensar, i així és com ho intuïa,
Que algun sentit tindrà
Poc o molt, depèn de què compares,
Però ja sé que breu consol pots trobar si un fill
S'escampa.
No vaig triar on arribar, per això plorava;
Millor sort no he tingut mai...
Seré un vespre al tren quan tornis sola
Que t'anima, que t'estima
Duràs el puny al vent i plena la motxilla
Per tocar-me, per reviurem.
Veig una fina traça de pinzell al sostre,
Ja no canvia, ja no espera.
S'envà el soroll, la calor, el dolor i la pena.
Lluny retorna. Just s'asseca.