Per sempre
el rebuig passa la llista on tu ets a prop.
Per què em crides i et preguntes
quan has despertat d’aquest morbós malson.
Un prec sord i cec, silenciat, és el que ens ha distanciat.
No naixerà de nou la il·lusió perquè estem sols.
Trobades no benvingudes, que l’amor no arribarà a la lluna.
No naixerà de nou la il·lusió perquè estem sols.
Així que pots i tens el dret de renunciar i oblidar-te per sempre.
Vius encara d’un passat llunyà,
la penombra et persegueix, no hi pots lluitar.
No és tan fàcil veure-hi clar,
que de tants petons robats t’has desgastat.
Un prec sord i cec…
… de mi.