Café Claudine
El Pere i la Maria caminen pel passeig.
És trist, però cada dia és idèntic al darrer.
Jo els observe amb sigil entrar en aquell café francés,
on observe mil històries, on òmplic el paper.
Potser busquen l'alegria.
El Pere sembla un poc curtet.
Maria sols desitja tindre amb ell un xiquet,
un que els faça no avorrir-se, un que els faça oblidar tot aquell fred.
Potser no volen veure que l'amor no els és companyer.
I l'Ignasi, que no té treball, demana monedes, lluïx poc elegant.
Li oferisc dos cigarros i torne de nou al treball.
El Paco i la Vanessa han quedat per fer un traguet.
Ella és dona estrangera, ell un vell amb molts diners.
Demana "zero zero", ella em copia el vinet i repetix.
Ell paga la vetlada i ella amb sexe ho pagarà després.
I la Sonia, que és l'única real, em serveix una copa, tres amb les d'abans.
I al Julien i a la Fernanda fa ombra quan somriu i sembla que és feliç de veritat.
I la música ja va sonant, però la gent no es fixa, deu ser sols al meu cap.
I agraïsc a les muses que emigren a mi com a destí d'un viatge accidentat.